Tag Archives: Musinovetats

LES VERGES.

Estàndard

A l’escola ja estem preparant les cançons per la festa de Les Verges.

A infantil cantam la típica que diu:

AVUI  SÓN  LES  VERGES,
TOTS HI HEM D’ANAR.
DE BUNYOLS AMB SUCRE
HEM DE BERENAR.

AVUI SÓN LES VERGES,
TOTS HI HEM D’ANAR.
DE PA AMB CONFITURA
HEM DE BERENAR.

GUAITAREM DINS L’AIGUA
I VEUREM PENDONS
AMB QUATRE MAGRANES
I QUATRE MELONS.

AVUI SÓN LES VERGES
TOTS HI HEM D’ANAR
DAVALL SES ALZINES
BUNYOLS A MENJAR.

Aquí teniu un vídeo en el que, encara que la lletra no sigui exactament la mateixa que cantam noltros, la melodia sí que ho és.

 

Al primer cicle de primària cantam aquesta:

ME’N VAIG A SA FONTETA
A RENTAR UN MOCADORET
I MENTRES EL RENTAVA
PASSAVA UN SENYORET.
– PSSSSS!!
– QUÈ, MANA?
– PSSSSS!!
– QUÈ VOLS!
– OUS I BUNYOLS
FRITS AMB MANTEGA,
AI QUINA VEGA
PER NOLTROS TOTS SOLS.
MENJAREM BUNYOLS
FRITS AMB MANTEGA,
AI QUINA VEGA
PER NOLTROS TOTS SOLS!

 

I els de segon cicle estem preparant aquesta cançó:

BON VESPRE, PORTAL DITXÓS
QUE MOS VOLEU DAR ENTRADA
QUE SOM UNA TRACALADA
QUE VENIM A CANTAR-VOS.

NA PEPETA HA FET BUNYOLS,
LOS HA FRIT DINS LA PAELLETA,
LA DIANTRE DE PEPETA
QUE LOS FA PETITS I BONS.

SA LLUNA ENCARA NO ÉS POSTA
SI ALÇ EL CAP LA VEURÉ
JO CANT ENMIG DEL CARRER
BON AMOR DAVANT CA VOSTRA.

Té la melodia de la cançó Don Pepet si vas a França, però amb lletra de la festa de Les Verges. Aquí teniu un vídeo d’una versió instrumental de la cançó perquè la practiqueu a casa vostra.

 

Cantau molt i menjau moooooolts bunyols!!

 

VISCA SANT ANTONI!!

Estàndard

Ara que arriba Sant Antoni vos deix el vídeo que l’any passat va fer el Sobreposat de Sant Llorenç amb la popular tonada. Coneixeu qualcú? Segur que sí!

I també una cançó molt típica, que als infants els agrada molt, en PEP GONELLA.

En Pep Gonella té un ca de bou.
El va baratar amb un ou de xoriguer.
El va dar an es porquer de son Caliu
que era s’homo més viu de dins son Serra;
sabia tocar guitarra i castanyetes,
i feia ballar pessetes dins un garbell.

S’homo de na portell era un cabrit;
se va tallar un dit, fent un llaüt.
El va curar es puput felanitxer
que feia de barber davant can Pau.
El tio Nicolau va matar s’ase,
li va clavar s’espasa arran des cul.

De s’olivera, branques ja n’han caigudes.
Maria, si no mudes, tornaràs loca,
perquè cremes sa soca d’aubercoquer.
Menja lo que has mester i estaràs bona.
Ara ve sa madona de son Catlari
que ja passa es rosari com sempre fa.

Ara veig es germà des garriguer,
que ha trobat un paner de caragols.
I ell arrabassa cols per cuinar-los.
Ja else pot menjar cruus tal com estan.
No n’hi ha d’aquest patam res d’estranyar;
davant mi es va menjar un bou torrat,

un plat ben estibat de guatlaretes,
tres-centes gallinetes i un anyellet,
darrera un ribellet ple d’enciam.
I encara no acabam aquestes bromes:
llavors un covo de pomes de Puigpunyent.
I llavors més de cent melicotons,

i llavors cent cortons de vi ben bo.
No sé com no fé es tro tal aubercoc.
Mereix tirar an es foc per insaciable.
Tancau-lo dins s’estable i dau-li paia.

Ara sí, a cantar i ballar!!